No sabem si es pot parlar d’una Nova Mobilitat… Però sí, d’una Mobilitat diferent.
Resum íntegre del debat “La Mobilitat en el 2020” realitzat per Ramon Llopart
Al debat van prendre part Isidre Gavín, Secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Joan Prat, Director General de l’AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà); Ricard Font, President dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Joan Maria Bigas, Director de l'Àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB (Area Metropolitana de Barcelona); i Ferran Menescal, responsable del Pla d’Infraestructures de Punts de Recàrrega d’Endesa a Catalunya. El moderador va ser Xavi Jiménez, responsable del portal Catalunya News, depenent de Premsa Comarcal.
No sabem si es pot parlar d’una Nova Mobilitat… Però sí, d’una Mobilitat diferent.
Llençada, hàbilment, pel Moderador la pregunta de quina xifra s’havia registrat de disminució en la Mobilitat, per centrar el tema de quins canvis immediats ha produït la Pandèmia en tots nosaltres, Isidre Gavín, Secretari de Infraestructures i Mobilitat, s’ha apressat a dir que la caiguda va arribar a ser fins a només quedar-se en un 2 % de la Mobilitat normal, en ple confinament i s’ha anat recuperant fins estar, ara, en un 40 % de la Mobilitat total. Creu que a finals d’any pot estar en un 80 % de recuperació respecte de lo normal. Gavín ha fet un encoratjador reconeixement a la Mobilitat, perquè ha afirmat que la Mobilitat ha estat, sens dubte, una de les víctimes de la Pandèmia però, alhora, ha estat un element fonamental d'eficient lluita contra ella, adaptant l’oferta a la demanda, fins al punt que podem dir que la Mobilitat d’aquest País ha sabut plantar cara a la Pandèmia en els dies més dramàtics i finalment salvar-lo, garantint, no sols el transport dels malalts i les ambulàncies als centres sanitaris, sinó també de les mercaderies a les botigues i a les farmàcies, i més important, encara, el vital desplaçament dels treballadors essencials als seus llocs de treball en els moments més difícils.
Joan María Bigas, Director de Mobilitat Transport i Sostenibilitat de la AMB, diu que en aquest moment en l’àrea metropolitana es ja d’un 50 % i creu que si no es compliquen els rebrots que estem patint actualment, a final d’any arribarà al 75%.
Ricard Font President de FGC, surt en defensa del transport públic i en especial del ferroviari, per destacar-ne la seva seguretat, puix que la gent amb mascareta i callada durant tot el recorregut i vol donar un especial missatge de tranquil·litat als usuaris perquè no hi ha cap circumstància de socialització ni de intercanvi entre viatgers que pugui establir cap risc ja que, a més a més, tots els estudis que s’han fet a Xina, a Califòrnia, a Alemanya, en tots ells es demostra que el Transport públic és totalment segur i en cap lloc ha estat causa de contagis. És més en Ricard Font ha destacat que la gran preocupació dels usuaris, en aquest moment es perquè tothom faci l’ús correcte i a tot arreu de la mascareta i a FGC estan desenvolupant campanyes, precisament, per promoure el seu ús correcte per part de tothom.
Joan Prat de L’AMTU, ha exposat que en 26 ajuntaments de tot Catalunya al 2019 varen tenir 23 milions de validacions i que ara en porten 12 milions aquest any, per tant un 47 % de disminució en aquests 7 mesos, mentre que Ferran Menescal responsable de recàrregues de Endesa, diu que en aquests dies després de la tornada a aquesta nova normalitat estant començant a recuperar nivells quasi normals de la utilització dels seus punts de recàrrega de VE.
Quan el Moderador els ha posat sobre la taula que en un Londres de 600.000 habitants al Segle XVIII, per lluitar contra la brutícia e insalubritat dels carrers varen promulgar al 1766, al Parlament britànic, les Primeres Normes de Pavimentació i Enllumenat i per tant un fet deplorable va donar lloc a un pas fonamental per desenvolupar l’urbanisme Modern, i els hi ha preguntat si creuen que ara també la Pandèmia
tindrà un efecte similar de rellançament, Isidre Gavín ha volgut establir un paral·lelisme amb el Teletreball, i en què malgrat la normal resistència als canvis de la nostra societat, la digitalització i les circumstàncies de la situació creada per la Pandèmia, han implantat amb força el Teletreball i ens han demostrat que teníem ja els elements tecnològics per tirar-lo endavant, però que precisament la necessitat del nou moment, ha acabat implantant aquest Teletreball.
Ricard Font ha expressat sentir-se còmode a la seu d’ENDESA ja que ells fa molts anys que es varen iniciar en aquest canvi a l’energia neta i estaven pràcticament del tot electrificats i per tant fa molt temps que estant recorrent aquest camí del futur.
El que ha passat accelerarà l’autobús elèctric, Font ha explicat com a la línia del Anoia, FGC ha posat els mitjans perquè els autobusos que van a les estacions, urbans e interurbans, siguin elèctrics per combinar-los amb ferrocarril per evitar passar de l’energia neta del tren a un tub d’escapament pol·lucionat tot.
Font creu que s’han d’aprofitar els fons de la Unió Europea per transformar-se, i fent de la necessitat virtut, per exemple, per aprofitar situacions com la marxa de NISSAN per crear un pol industrial liderat, per exemple, per FGC i centrat en la realització d’unitats de ferrocarril, aprofitant les aportacions econòmiques de la Unió Europea per transformar-se totalment i alhora, crear riquesa i aprofitant les potencialitats existents i les oportunitats de transformació que permeten situacions com la actual.
Pregunta el Moderador: Canviarà o bé es condicionarà el Pla Nacional de Infraestructures amb les noves evidències i postulats que ha generat la Pandèmia?. Isidre Gavín creu que precisament totes aquestes situacions de digitalització, electrificació, zero emissions, eren previstes, al Pla i ara el que passarà es que se’n acceleraran els resultats, però cal inversió econòmica , per això el Pla de reparació econòmica de la Generalitat destina els principals objectius a les qüestions de transport públic, electrificació, digitalització, canvis Inter modals, etc. fixant-los ja com a prioritats en la línia que ja feia el Pla de Infraestructures. Cal tenir en compte, que veníem de una profunda crisi econòmica i que ara la Pandèmia tindrà unes conseqüències econòmiques greus, però les prioritats seran les mateixes. En aquest sentit, Gavín explica que ell gestiona un “fake” perquè no té les vies, ni els trens, ni el personal, però algú pot dir, sí però pot decidir els horaris, finalment això té unes repercussions que son polítiques i que ho fan tot molt complicat, però les estratègies són en molts camps diferents com l’electrificació de busos interurbans, per aportar viatgers al transport públic ferroviari o com ara s’està fent amb la electrificació de Ports de la Generalitat, i que sí es cert que aquest moment pot accelerar à moltes d’aquestes actuacions, però que les bases i les decisions de les prioritats ja hi eren en el Pla Nacional de Infraestructures i ara tot això les ha d’accelerar i les implantarà amb més contundència.
Joan Maria Bigas, de la AMT, parla de operacions de microcirurgia, de transformar i millorar parades, de facilitar canvis Inter modals, en les línies de transport públic existent i amb interrelació amb carrils bici per seguir una mobilitat verda, eficient e Inter modal. Tenim una bona xarxa de transport públic però calen intercanviadors de transport per fer que es relligui més i que treballi encara més en xarxa. Cal millorar l’electrificació d’autobusos. En definitiva, cal millorar però seguint la mateixa línia de reforçar i relligar el transport públic de la AMB.
Joan Prat expressa que la AMTU te el problema de no poder planificar les línies que no depenen de la Generalitat però agraeix l’esforç realitzat per la seva gent coordinant la Mobilitat en aquest temps de Pandèmia, en moments de incertesa i amb continus canvis normatius que, molts d’ells es publicaven un diumenge per entrar en vigor a la mitjanit del dilluns, per adaptar-se a les noves situacions.
Respecte de les ZBE, zones de baixes emissions, la AMB les té ja a Barcelona i cinc municipis més i les està programant en 10 més. Són, segons Joan Maria Bigas, una bona manera de forçar la transformació dels vehicles més contaminants i aconseguir que es canviïn per vehicles de zero emissions. En aquest sentit, Bigas recorda que els vehicles contaminants de més de 15 anys, no comprometen el teixit econòmic del País sinó que comprometen la salut dels seus habitants, que es molt diferent, i molt més preocupant, per això s'han de desballestar i substituir-los per vehicles de zero emissions.
Joan Prat, explica que també a nivell de la AMTU s’està programant amb diversos municipis, aquestes ZBE, però que vol fer notar que es fonamental per una part garantir l’accés a les zones centrals de les ciutats de transport eficient i implantar una manera de proveir la càrrega i descàrrega de mercaderies, per no deixar de la mà de deu, al petit comerç i al teixit empresarial dels centres dels municipis del territori de Catalunya, per tant ZBE, però també preocupant-se d’arribar a les activitats comercials del centre i a poder fer un correcte repartiment a botigues, bars i restaurants i atenció al repartiment de les mercaderies en les zones més cèntriques. Les velocitats de transformació als petits municipis, precisament per la manca de contaminació derivada de la gran conurbació, tenen urgències diferents que a les grans concentracions urbanes. En aquest mateix sentit de suport al teixit central d’activitats, els vehicles no contaminants han de garantir-ne la seva accessibilitat per no perjudicar l’estructura econòmica d’aquests municipis més petits del territori.
Isidre Gavín recorda que la transformació del parc de vehicles s’ha de fer, però atenent a les situacions de determinats col·lectius com els autònoms del transport o altres que puguin necessitar uns tempos per fer el canvi, i disposar de subvencions per fer-lo. I Això podria generar una certa polèmica però es inexistent, perquè només es tracta de compassar-ne els temps per estar tots d’acord.
Cal dir, segons Gavin, que el transport públic pot servir per abastar les grans concentracions de població però hi ha d’haver molt diverses estratègies de Mobilitat pels nuclis menys poblats i estructures urbanes més senzilles. Amb el transport públic s’arriba a grans concentracions de població però en entorns més petits, hi han d’haver altres sinergies de Mobilitat.
Traslladada a la taula la pregunta de què passa quan algú viu a la Terra Alta i per tant te una capacitat més reduïda d’oferta de transport públic, Isidre Gavin ha dit que es evident que en determinats territoris el cotxe privat tindrà més dificultats per adequar-se a la transformació i anar cap a les zero emissions per aquesta mancança del transport públic, però que es evident que el transport públic no arriba a tot arreu de la mateixa manera i per tant, els ajuts a la transformació també han de tenir en compte aquestes realitats.
Pel que fa la ciutat sostenible i la intermodalitat entre bicicleta, patinet, etcètera, Gavín diu que les ciutats tenen totes aquestes oportunitats de sostenibilitat alternatives, el problema son els recorreguts interurbans, on bicicleta i patinet no són alternatives i que majoritàriament s’ha de fer en transport públic.
Respecte a les noves inversions en els propers anys, Ricard Font diu que marques com SEAT ja no pensen en vendre cotxes sinó en vendre Mobilitat, i que es evident que una de les característiques del moment que estem vivint, es que determinats fonts invertiran més en Salut que en vehicles elèctrics i que aquests cal que es redefineixin de cara al futur perquè és evident que una ciutat col·lapsada de cotxes elèctrics tampoc és la solució. La gran inversió anta contaminació s'ha de fer en els propers deu anys i els governs s’han de hipotecar perquè el que s’hagi de fer s’ha de fer ara, sinó no hi serem a temps i hem de fer-ho ara per donar a les generacions futures una ciutat millor.
Joan Prat coincideix en aquests deu anys per la descarbonització i creu que els fons que acaba d’aprovar la Unió Europea han de ser fonamentals per avançar cap aquí perquè com diu això ja ve d’abans del COVID-19, això ja estava enfocat cap a aquest sentit de emissions zero i s’ha de tirar endavant en aquests deu anys.
Isidre Gavín diu que el canvi energètic i l’aposta per les energies alternatives, especialment la fotovoltaica, s’ha de tirar endavant per ser motors ja que per reduir la contaminació atmosfèrica, no només la dels cotxes o el transport també hem de incidir en la de les calefaccions i de la indústria.
Abundant en aquest sentit, Ricard Font, diu que FGC aposta per l’energia solar en totes les seves línies i també les estacions i els telecadires i creu que tenim una oportunitat per ser independents al nostre abast, podem ser independents energèticament, perquè som un País de sol que hem d’aprofitar les hores de insolació que tenim i perquè aquestes petites transformacions ens podem portar a unes altres que si més no ens permetin gestionar molt millor la Mobilitat donant-nos capacitat de decisió en coses que ara no la tenim.
El Debat transcorre amb vivesa i agilitat fent-se intervencions una darrera l’altra, complementant intervencions anteriors i demostrant l’amplitud temàtica inabastable de la Mobilitat.
En aquest sentit el Moderador posa el tema del Maresme i el temporal Glòria sobre la taula i Isidre Gavín diu que la ; de la línia del Maresme passant-la per l’interior potser faria replantejar-se moltes altres coses dels barris on estan i que seria una qüestió d’ampli abast, però que en qualsevol cas, vol dir que les relacions amb ADIF i RENFE han millorat molt, i ara s’està actuant per donar més resiliència a la línia actual pel front marítim, ja que te més sentit reforçar lo existent per una qüestió de millor aprofitament dels recursos disponibles, i altres plantejaments quedaran per més endavant si s’escau fer-los.
Joan Maria Maria Bigas respon a la pregunta sobre la Agencia de la Bicicleta explicant un seguit d’actuacions de la AMB sobre aquest mitjà i desglossant algunes de les portades a terme en traçat de carrils bici, i en subvencions a l’ús de la bicicleta elèctrica entre les empreses dels municipis de l’àrea metropolitana.
Joan Prat, de AMTU parla de operacions estratègiques que es poden tirar endavant amb una mica de pintura i quatre senyals i que tenen una capacitat de resposta immediata per fer determinats carrils o adequacions.
Isidre Gavin comenta allò de que a vegades, com deia Voltaire, “lo millor és enemic de lo bo”, en el sentit de que un perfeccionisme massa exacerbat és contraproduent en determinades actuacions i ho compara amb el mateix que passa, també a vegades, amb instal·lacions fotovoltaiques j eòliques, que sovint qui més ha reclamat el canvi energètic són després els detractors per tirar endavant algunes actuacions en aquest sentit.
Els diferents mitjans de comunicació han traslladat a la taula, a través del Moderador, diferents qüestions locals que ha estat ateses pels Ponents els quals han donat les explicacions oportunes a cada una de les mateixes.
Respecte del tema del 5G, els vehicles connectats i els vehicles autònoms, Isidre Gavin diu que ja hi ha la Línia 9 que va sense conductor i que hem d’afrontar els canvis sense por perquè, a més a més, tenen un recorregut en el temps que ens permetran l’adaptació i que hi hauran altres tasques a fer d’assessorament, de relació personal, que permetran atendre millor a l’usuari, dedicant-se a altres coses, en lloc de conduir.
Joan Prat de la AMTU coincideix amb aquests plantejaments i explica les seves experiències en l’associació de municipis i el transport públic i de com es pot fer una atenció personal millor quan determinades persones es puguin dedicar més al client que a conduir.
Joan María Bigas, en canvi des de AMB, no veu encara un pas en aquest sentit, en les grans conurbacions cap a una conducció automàtica a menys que sigui en zones tancades de aeroports, universitats o altres, però sí creu que hi haurà un suport a la conducció de mecanismes que avisen, connecten controlen, en definitiva, ajuden, a una millor i més segura conducció en les àrees metropolitanes de les ciutats.
A pregunta del Moderador Ferran Menrscal de ENDESA explica el sistema City Analítics i les seves aplicacions per amb les dades que proporciona per poder millorar el trànsit i evitar embussos.
Joan María Bigas parla de la concentració que hi ha, entre el trànsit i la ciutat, del 70 % de la contaminació i per tant estan centrant tots els esforços per la electrificació i per i aconseguir una ciutat millor.
I Joan Prat parla de les actuacions per aconseguir comunicació entre ciutats com Manresa o Igualada sense necessitat de de que tots els plantejaments passin per Barcelona sinó comunicant ciutats entre elles, mitjançant la xarxa de transport flexible que ja estant desplegant.
El Moderador planteja si el Teletreball ha vingut per quedar-se i Ricard Font diu que sí que el Teletreball i les videoconferències ja no ens deixaran, però que no ens enganyem perquè això pot afectar a un 15 a 20 % de la Mobilitat però no més, en canvi ell si creu que l’adequació dels horaris i l’eliminació en lo possible de les hores punta sí que pot fer molt per una millor mobilitat perquè és tractaria de tenir unes ocupacions del transport més regulars en varies hores del dia, en lloc de concentrar i aglutinar tots els desplaçaments en un parell de finestres de la primera hora del matí i de segona hora de la tarda i per suposat acabar amb una mobilitat ineficient de una persona un cotxe, i aconseguir com objectius fonamentals una Mobilitat, Neta, Compartida i Eléctrica.
Joan Prat, alerta del que s’anomena mobilitat ineficient en el sentit de que cal moure’s, tant per les repercussions que això pugui tenir en la salut del propi ciutadà en quan a esbarjo i per les mancances que pugui generar en l’economia local, ja que estar tancats a casa no es el mateix que voltar, passejar i fer un cafè aquí o un menú allà, hem, per tant, de cuidar que l’alerta a la mobilitat ineficient, no signifiqui determinades pèrdues en l’economia local.
Joan Maria Bigas de AMB, parla de que tant de bo el canvi després de tot això sigui que puguem mantenir el patró Cerdà de 10 m pels vianants, i 10 m pels vehicles i que mantenint les Voreres, com a el lloc del vianant, els vehicles sàpiguen pactar per ocupar l’altre 50 % i que hauríem d’aprofitar aquest moment perquè el transport púbic vagi recuperant-se fins a retornar al seu nivell d’abans del confinament i en canvi el cotxe privat, encara que ara tingui certa presència, no recuperi els nivells d’abans de la Pandèmia i aprofiti també per convertir-se en elèctric i atenuï els seus moviments i, alhora, torni a nivells més normals el trànsit generat pel repartiment del e-comerç, ara excessiu.
Aquesta Pandèmia, ens ha de servir, per fer una descarbonització de l’economia, fer electrificació de la Mobilitat, aprofitant els acords de la Unió Europea per finançar-ho i veient que, amb el COVID19 ha augmentat la importància que donem a la Salut, per tenir-la en un primer pla i aconseguint, entre tots, una Mobilitat millor, sostenible i pactada pel bé conjunt de tot-hom i guardant els equilibris entre les diverses proporcions dels diferents actors urbans que ha tingut l’Eixample Cerdà, i que, com sempre ha sabut fer la nostra societat, que ha anat adaptant-se i canviant a lo llarg dels temps.
La Mobilitat es canvi permanent, quan es va inaugurar el Passeig de Gràcia, en poc temps, varen canviar les normes i disposició dels, carruatges, encara de tracció animal, per circular-hi, i s’han estat fent canvis, contínuament, des d’aleshores… i esperem que per molts anys, puguem seguir canviant… i us ho diu algú que ha conduït pels carrers de l’Eixample, quan encara aquests eren, tots, de doble direcció.