L'arquitectura catalana es rendeix a la versatilitat i eficàcia del maó
Quatre projectes d'estudis de Catalunya guardonats amb 5 dels 6 Premis d'Arquitectura de Maó que atorga Hispalyt
El XVII Premi biennal d'Arquitectura de Maó, promogut per la Secció de Maons Cara Vista de HISPALYT (Associació Espanyola de Fabricants de Maons i Texas d'Argila Cuita), ha reconegut el preponderant lloc que l'arquitectura catalana atorga a aquest material utilitzat des de fa segles en la construcció de façanes.
Aquest premi, que s'organitza des de 1991, té l'objectiu de difondre les obres més significatives construïdes amb maó cara vista durant el període corresponent. En cada edició es concedeixen un primer premi i cinc premis a les categories: Habitatge unifamiliar, Habitatge col·lectiu, No residencial, Sostenibilitat i Industrialització. En aquesta edició, cinc dels sis guardons han estat atorgats a quatre projectes situats a Catalunya.
El primer premi va ser concedit a Peris Toral Arquitectes (Marta Peris i José Toral) pel seu projecte Social Atrium de 54 habitatges socials al Besòs (Barcelona), reconegut pel jurat “per la seva excel·lència en disseny, funcionalitat i compromís amb el medi ambient”.
José Toral, membre de l'equip d'arquitectes, afirma que van triar el maó massís manual com a protagonista de la façana “a causa de la seva inèrcia tèrmica, que afavoreix el funcionament termodinàmic de l'edifici. A l'hivern, emmagatzema la calor captada per l'atri durant les hores de sol i l'allibera la resta del dia, garantint confort tèrmic. A l'estiu, amb la protecció solar activa, ajuda a dissipar l'excés de calor quan l'atri funciona com a xemeneia solar”.
L'equip d'arquitectes destaca que la sostenibilitat és protagonista en aquest projecte. De fet, a més del primer premi, aquest projecte també va ser el guanyador en la categoria d'Habitatge Col·lectiu i finalista en la de Sostenibilitat. “El maó ens permet treballar amb gelosies que garanteixen la privacitat i, al mateix temps, permeten la circulació de l'aire. Finalment, la resistència d'aquest material el fa ideal en un edifici de baix manteniment, com és un habitatge social”, explica Toral.
El maó també és el protagonista del projecte guanyador en la Categoria de Sostenibilitat. Es tracta de “Casa 1721”, un projecte residencial de l'estudi Harquitectes, compost per David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó.
A més d'una altíssima sala vertical que capta la llum del sol, els arquitectes van apostar per una envolupant amb estructura ceràmica que proporcionés confort tèrmic, eficiència energètica i la ventilació necessària per a aconseguir una bona qualitat de l'aire interior. L'ús del maó en mitgeres, façanes i espai captador es completa amb una estructura de fusta. “El maó ens aporta la inèrcia i ventilació necessària per al bon funcionament climàtic de l'edifici comportant-se com a espai adiabàtic, l'estructura de fusta genera un confort basat en l'aïllament i la gestió de l'aire. Aquesta dualitat material es percep tant des de l'espai polivalent com des del domèstic gràcies a unes obertures que permeten el pas i les vistes entre ells”, detallen des de l'estudi.
Però a més d'en aquests dos projectes catalans, el maó, un material renovable, natural, completament reciclable i amb una elevada inèrcia tèrmica que contribueix a l'aïllament tèrmic de l'envolupant de l'edifici és present en altres tres projectes que han estat distingits en aquests premis.
El premi a l'Habitatge Unifamiliar, també un projecte de l'estudi Harquitectes, és la Casa 1616, un habitatge entre mitgeres en un context urbà i dens de Barcelona. El jurat ha reconegut “la distribució en secció i l'ús intel·ligent de l'estructura de maó i pilars que han permès crear una llar adaptada a les necessitats dels seus usuaris, maximitzant la llum natural i minimitzant les molèsties de l'entorn urbà”.
Finalment, el premi No Residencial va recaure en Centre de salut Ca Llong, un centre d'atenció primària (CAP) projectat a Sabadell (Barcelona) per Comes-Pont Arquitectes. Aquest guardonat projecte ha estat un dels últims fruits de la col·laboració entre Jordi Comas i la recentment morta Anna Pont.
Ca Llong destaca per la seva eficiència energètica i la seva integració harmònica en l'entorn urbà. Utilitzant ceràmica vista en la seva façana i materials naturals com la fusta en el seu interior, l'edifici crea una atmosfera de relaxació i benestar imprescindible per als seus usuaris. “La ceràmica vista, utilitzada com a pell de façana, permet la integració del CAP amb els edificis circumdants, diferenciant-se prou per la seva escala i geometria singular. Aquest material de proximitat i baix manteniment també es troba en els murs interiors, proporcionant continuïtat visual entre l'interior i l'exterior i reforçant la idea de caixes de geometria regular”, afirmen en la memòria del projecte del centre sanitari.
La peça ceràmica manual reforça l'escala domèstica de l'edifici, creant un ambient més amigable per als usuaris. A més, s'ha proposat un tancament exterior autoportant ancorat a l'estructura per a donar continuïtat a l'aïllament tèrmic i evitar ponts tèrmics. La combinació de ceràmica amb murs de formigó vist permet les volades que suporten les grans claraboies.
La nodrida presència d'obres catalanes entre els guanyadors dels Premis Hispalyt 2021-2023 posa de manifest l'alt nivell de l'arquitectura que es realitza en el territori. Aquests guardons són un merescut reconeixement al talent i la creativitat dels arquitectes catalans, que estan a l'avantguarda del disseny i la construcció sostenibles.
I a més suposen un important impuls per a continuar apostant per la innovació i l'excel·lència en el disseny i la construcció, tant en l'àmbit nacional com internacional.
+Informació Pàgina dels Premis Hispalyt: https://www.hispalyt.es/es/premios-de-arquitectur