El temps definirà si les superilles han vingut per quedar-se

Miquel Rodríguez és una persona que pensa globalment i actua localment, actualment és el Comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona, i en conseqüència un dels encarregats més visibles de gestionar el repte del canvi climàtic al nostre país.

Quins són els objectius de l'agenda 2030?

L’Agenda 2030 és un conjunt d’objectius que en el seu conjunt intenten fer front i superar els reptes que tenim com a societat. Per resumir-ho, a mi m’agrada parlar de que l’Agenda 2030 consisteix en aconseguir el que anomenem la triple sostenibilitat, és a dir, tenir una societat que és sostenible a la vegada en termes socials, ambientals i econòmics. I per tant, les actuacions, públiques, privades, particulars, han d’anar encaminades a aconseguir aquesta triple sostenible. Aquest és l’objectiu final de l’Agenda 2030, que totes les nostres accions siguin sostenibles en un sentit ampli.

 El COVID ho ha canviat tot, la mobilitat, l'urbanisme i les infraestructures de les ciutats s'han d'adaptar ràpidament als nous reptes?

El COVID ens ha descobert el teletreball i han generat un salt exponencial en l’entorn digital i per tant un ús menys intensiu de l’espai urbà. Ara bé, així com tots els estudis apunten que aquest entorn digital es mantindrà, tampoc no queda clar que l’entorn urbà tingui uns nivells d’ús en el futur tan baixos com els actuals. De fet, lo lògic és que tornem a recuperar els carrers. I en aquest sentit si, l’urbanisme, la mobilitat, les infraestructures s’han d’adaptar al què demana la societat i el planeta, i per tant, fer propostes més sostenibles ambientalment, però també propostes que permetin aquesta societat híbrida cap a on avancem.

Des de fa gairebé una dècada més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, Les superillas han vingut per a quedar-se?

El temps definirà si les superilles han vingut per quedar-se, crec que és massa aviat per saber-ho. El debat crec que s’ha de centrar més en si la tendència de viure a ciutats es mantindrà o es reduirà, per culpa de la COVID? Tampoc tenim una idea molt clara, però fins ara, les ciutats han estat centres de treball, d’oci i de formació. Caldrà veure si això es manté, perquè el teletreball i l’entorn digital ho està capgirant tot. En tot cas, sigui a les ciutats o a comarques, el que hem de garantir és que les oportunitats siguin les mateixes, oportunitats laborals, educatives, sanitàries i també de qualitat de l’aire i ambientals. Aquest crec que serà el debat del futur.

En què consisteixen els plans europeus de recuperació i resiliència de la ciutat?

Representen una oportunitat per donar un cop de volant per sortir reforçats de la crisi que estem vivint per culpa de la pandèmia. En aquest sentit hem definit una Estratègia basada en 7 eixos que engloben tots els temes que són capitals per sortir reforçats de la crisi: Impulsar nous pols econòmics, impuls a la rehabilitació i regeneració urbana, avançar cap a una transició digital, una mobilitat més sostenible, unes infraestructures sanitàries i socials suficients, una aposta per la capitalitat en la innovació i el coneixement i una recuperació de la natura a la ciutat. Dins d’aquests eixos es detallaran projectes, tots ells en col·laboració amb altres institucions i amb el sector privat, per sembrar la llavor per impulsar un conjunt de canvis que diversifiquin l’economia de Barcelona.

I la nova iniciativa sobre l'Energia Sostenible, MESBarcelona? 

És totalment complementària als Fons Europeus. MESBarcelona és una aportació de 50M€ per part de l’Ajuntament per invertir-los conjuntament amb fons privats en la instal·lació de fotovoltaica i rehabilitació energètica a la ciutat de Barcelona. Preveiem augmentar en un 66% l’energia renovable produïda a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit MESBarcelona serà un instrument que es posa per part de l’Ajuntament com a complementari en algunes de les actuacions previstes en el Pla de Fons Europeus municipal.

La rehabilitació dels habitatges perquè siguin ecoeficients és un capítol urgent, es treballa globalment des de l'Ajuntament en aquest tema?

Si. De fet, MESBarcelona és un projecte fet entre quatre tinences d’alcaldia a la vegada: l’econòmica, la d’Agenda 2030, la vinculada a L'energia i la responsable d’habitatge. Això ens ha permès crear un grup de treball estable, que fruit d’aquesta feina, hem participat conjuntament en l’elaboració de propostes en el marc del Fons Europeus, i estem també treballant altres projectes més innovadors vinculats a la generació d’entorns energèticament positius.

Hi ha una tendència natural a identificar els projectes amb les persones que ostenten els càrrecs públics, però els plans de europa afecten a totes les poblacions per igual?

Sense cap dubte, els Plans europeus han d’arribar a tothom, han de tenir com a destinatari final, la ciutadania en el seu conjunt. En línia amb aquesta filosofia, el MESBarcelona planteja que tota la instal·lació de fotovoltaica sigui gratuïta pels propietaris dels edificis. I que tota la inversió sigui assumida per l’Ajuntament amb els inversors privats. Així garantim que aquest instrument arriba a tothom.

La crisi sanitària obliga a replantejar els recursos sanitaris de Barcelona?

Hem de ser conscients la crisis sanitària té uns orígens en el conjunt de retallades produïdes en els 10 darrers anys. Segurament, amb menys retallades i una major dotació de recursos per part de la Generalitat, hauríem tingut més llits per atendre més malalts. Dit això, la crisis que estem vivint és complexa, i el què ens ha mostrat, especialment durant el confinament, és que la sanitat ha de fer un salt en la digitalització i en l’atenció a distància, realitats que s’han produït durant el confinament. En aquest sentit, doncs, si, hem de replantejar els recursos sanitaris, reduir el dèficit de les retallades viscudes i avançar cap a una digitalització de part dels serveis sanitaris.

Quins canvis positius vindran gràcies a les tecnologies emergents com el 5G o la intel·ligència artificial?

Ben aprofitades, les noves tecnologies permetran una major connectivitat de la societat. I aquesta major connectivitat ha de generar majors oportunitats sobretot laborals, educatives i assistencials. A més, la IA, permetrà avançar en el Internet de les coses, que ha de desplegar un conjunt de nous serveis que ens haurien de permetre cap a una mobilitat molt més sostenible, i una millor assistència sanitària. Però cal tenir en compte que tot aquest desplegament de les tecnologies emergents ha d’anar acompanyat de dos elements: el primer, que sigui una tecnología que arribi a tothom, que redueixi l’escletxa digital, que és molt present en col·lectius que ja viuen situacions de desigualtat, i el segon, és garantir un correcte ús de la tecnologia, a partir del que es coneix com l’Humanisme tecnològic, és a dir, treballar perquè la tecnologia no vulneri els drets de les persones. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia Laia Bonet va presentar fa poc la carta de Drets digitals que ha de definir quins són els drets per les persones en l’entorn digital.

Com s'imagina Catalunya en 2030?

M’imagino, i m’espero una Catalunya més equilibrada. Equilibrada en molts sentits. Amb una major producció d’energia renovable, en els entorns urbans, però també en entorns rurals. A la vegada que una millor gestió de la massa forestal, tant des del punt de vista de protecció, com d’aprofitament. Una Catalunya més equilibrada des del punt de vista de la mobilitat, amb una millor connectivitat entre capitals de comarca amb la Regió metropolitana, amb un transport més sostenible. I una Catalunya més equilibrada econòmicament, no tant depenent del turisme, i amb una economia de major valor afegit al conjunt del territori, especialment, a les ciutats que són universitàries, més enllà de les 4 capitals de província i les seves àrees metropolitanes, doncs Manresa, Vic, Mataró, Tortosa o Igualada, per posar uns exemples.